Família: Cucurbitaceae Juss.
Distribució: Es tracta d'una família principalment intertropical d'ambients variables, entre humits i desèrtics. La majoria de les espècies viuen a Sudamèrica i Àfrica i només unes poques arriben a la regió temperada (Ecballium, Bryonia). Morfologia General: Són sobretot plantes herbàcies enfiladisses robustes, perennes i de ràpid creixement. També trobem lianes llenyoses (Acanthosicyos) i algun arbret (Dendrosicyos). Poden ser plantes monoiques (Cucumis) o dioiques (Bryonia dioica). Les herbàcies perennes presenten rizomes subterranis gruixuts. Com a lianes que són, solen tenir circells (Bryonia) que corresponen a brots laterals o estípules modificades. L'extrem d'aquests circells s'enrotlla i forma una mena de molla. Poden presentar tricomes amb les parets calcificades i amb cistòlits a la base. Una característica anatòmica important és la presència de feixos vasculars bicolaterals, és a dir, que apareixen dues zones amb floema, una d'interna i una altra d'externa. Morfologia Vegetativa: Les fulles són alternes, arrodonides i palmatilobulades o palmaticompostes amb 3 o més folíols. Morfologia de la inflorescència: Les flors es disposen solitàries o agrupades en inflorescències simples. Tant les flors solitàries com les inflorescències són sempre axil·lars. Morfologia floral: Les flors són actinomorfes, unisexuals o molt rarament hermafrodites (Schizopepon) i presenten 5 peces per verticil. El calze consta de 5 sèpals freqüentment soldats i imbricats. Més rarament apareixen 3, 4 o 6 sèpals. La corol·la està formada per tants pètals com sèpals hi ha, normalment 5. Aquests són lliures (Fevillea) o soldats (Cucurbita) i més o menys valvats. El color és variable i pot ser groc, verd, taronja o blanc. Les flors masculines tenen en un principi 5 estams, cadascun amb una sola teca. Presenten soldadures en grau molt variable i com a conseqüència d'això existeixen un nombre variable d'estams. Les espècies més primitives tenen els estams lliures (Fevillea), d'altres presenten els estams que s'han interpretat com la soldadura en forma de 2+2+1, de manera que semblen dos estams complets i un unitecat (Schizopepon), i finalment, les espècies més evolucionades tenen tots els estams soldats i les anteres replegades formant una essa (Lagenaria, Cucurbita). Les anteres són extrorses i de dehiscència longitudinal. Les flors femenines tenen un ovari ínfer i unilocular amb 3 carpels soldats o més rarament 1 (Cyclanthera), 2, 4 o 5 (Fevillea). Secundàriament l'ovari pot presentar més lòculs a causa de la soldadura de les placentes. A l'interior de l'ovari apareix d'un a nombrosos primordis seminals+br anàtrops i de placentació parietal.+br Hi ha un estil solitari que acaba en tants estigmes, en forma de forca, com carpels hi ha. Unes poques espècies però, presenten de dos a tres estils (Alsomitra). Les flors masculines tenen un nectari central al receptacle; en canvi, les flors femenines el presenten a l'extrem de l'ovari. Sovint també poden aparèixer nectaris extraflorals a les fulles. Algunes espècies però, no tenen nectaris. Tipus de pol·linització: La pol·linització és entomòfila i els insectes vénen atrets per la corol·la de colors brillants i pel nèctar segregat als nectaris. El gènere tropical Gurania però és pol·linitzat per mitjà de colibrís. La pol·linització creuada es promou gràcies a la presència de flors unisexuals. Morfologia del pol·len: Els grans de pol·len són aperturats amb 3 o més punts germinatius situats diversament, ja que poden ser colpats, colporats, foraminats, rugats o porats. L'exina és molt variable i pot ser reticulada, estriada, puntejada,... Quan s'alliberen estan formats per dues cèl·lules, una de germinativa i l'altra de vegetativa. Morfologia del fruit: El fruit és gran i carnós i es coneix amb el nom de pepònide. En ocasions també pot ser una càpsula, una sàmara (Cyclantheropsis) o una baia (Bryonia). La pepònide és una mena de baia que presenta l'ectocarp més o menys dur. Les placentes es desenvolupen molt i esdevenen carnoses formant la polpa del fruit. A l'interior hi ha nombrosos llavors espargides a les placentes. Morfologia de la llavor: Les llavors són aplanades i poden presentar una ala externa (Alsomitra). A l'interior no tenen endosperma i l'embrió està ben diferenciat i disposat dret. La substància de reserva la guarda el propi embrió i és de tipus oleaginós. Tipus de disseminació: La majoria de fruits carnosos es disseminen per endozoocòria de manera que els animals es mengen la polpa del fruit i les llavors passen a través del tub digestiu i s'expulsen encara viables. En alguns gèneres com Ecballium la dehiscència del fruit és explosiva de manera que les llavors són projectades lluny de la planta mare. Es tracta d'un fenomen d'autocòria. Dotació cromosòmica: El nombre bàsic de cromosomes (x) varia entre 7 i 14. Podem trobar fenòmens de poliploïdia al gènere Cucurbita. Principis químics: Solen sintetitzar alcaloides, flavonoides i saponines. La majoria d'espècies contenen una substància amarga triterpènica anomenada cucurbitacina. Les llavors són riques en àcids grassos de diferents tipus. Generalment acumulen sílice i carbonat càlcic (no oxalat càlcic) a les cèl·lules. Fisiologia: La majoria d'espècies fan la fotosíntesis de tipus C3, però algunes de llocs desèrtics presenten el tipus CAM (Seyrigia, Xerosicyos), en el qual els estomes es mantenen tancats durant el dia per evitar la pèrdua d'aigua. Diversitat i classificació: Aquesta família inclou unes 700 espècies agrupades en uns 100 gèneres. Es divideixen en dues subfamílies i 9 tribus. La subfamília Cucurbitoidiae es caracteritza per tenir les flors amb un sol estil i les llavors no alades, engloba la majoria de gèneres com Cucumis, Cucurbita, Ecballium,... La subfamília Zanonioideae inclou només 6 gèneres, com Alsomitra i Cyclantheropsis, que presenten les flors amb 2-3 estils i les llavors sovint alades. Ecologia i hàbitat: Viuen en diversos tipus d'hàbitats, algunes presenten adaptacions xeròfites per viure als deserts (Acanthosicyos horridus), tot i que la majoria es troben a les selves plujoses sud-americanes i a les praderies i matollars africans. Presència als PPCC: A la conca mediterrània només trobem dues espècies autòctones: la carbassina (Bryonia cretica) de bardisses i vorades de boscs humits i l'esquitxador (Ecballium elaterium) de comunitats nitròfiles ruderals . Utilitats: " Algunes cucurbitàcies són amplament cultivades pels seus fruits comestibles. Els més importants són la carbassa i el carbassó (Cucurbita pepo), d'origen americà; el cogombre (Cucumis sativus), originari del sud de la Índia; i el meló (Cucumis melo) i la síndria (Citrullus lanatus), procedents tots dos del sud d'Àsia i de les regions tropicals africanes. A més a més, existeixen nombrosos fruits tropicals potser poc coneguts al nostre país, com el chayote (Sechium edule). Es considera una família amb poca importància ornamental, tot i que podem trobar plantat als jardins les esponges (Luffa), la carbassa vinetera (Lagenaria vulgaris) i els cornetis (Momordica).Algunes varietats de la carbassera (Cucurbita pepo) es cultiven pels seus fruits, de diferents formes i colors, que s'usen com ornamentals. A partir de Luffa cylindrica s'obtenen les esponges vegetals, corresponents a l'esquelet fibrós del fruit. Algunes espècies s'usen com a medicinals gràcies als alcaloides que sintetitzen. Per exemple, l'arrel de la carbassina (Bryonia cretica subsp. dioica) i el fruit el cogombre bord (Ecballium elaterium]) són purgants.